EL GOVERN IMPULSARÀ NOVES MESURES PER ACABAR AMB LA CRISI DE LA DONA EN EL MÓN DEL CINEMA

El govern espanyol es va comprometre ahir a l'acte d'inauguració de la I Trobada Internacional de Dones de l’Audiovisual, organitzada per la CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales), a impulsar al màxim tot un seguit de mesures per fomentar i ajudar el sector femení dins del món audiovisual.

María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern, va destacar que la creació audiovisual a Espanya està majoritàriament en mans masculines. A més a més, va puntualitzar que avui dia les directores no passen del 13 per cent del total. A fi que aquesta situació canviï, el Govern impulsarà al màxim les mesures que ja estan establertes dins de la nova Llei del Cine, com la concessió d’ajudes a productores que fomentin la incorporació de dones. També es crearà una secció específica dins del ‘Centro Nacional de las Artes Audiovisuales’, i un premi per tal de reconèixer la trajectòria professional d’aquelles dones que ja han destacat en aquest món. S'han de prendre mesures ja que, segons la vicepresidenta, la situació actual suposa 'una bretxa massa gran per una societat moderna i avançada com l'espanyola'.

La situació de la dona en el món del cinema és molt precària; de fet, el 90% del cinema espanyol està realitzat per homes i només una de cada dues dones ha aconseguit fer més d’una pel·lícula. No obstant això, el 55% dels joves que al 2007 van acabar els seus estudis al sector audiovisual eren dones.

La CIMA, organitzadora de la trobada internacional esmentada, és una associació que reuneix a més de 100 dones professionals per tal de fomentar una presència equitativa de la dona en el sector de l’audiovisual.

Dones al cine

Buscant pel·lícules per Internet he trobat el següent: "Pretty Woman: la pèl-roja i la Grifos aquella, la rossa, estan genials”. Tot seguit posava que aquesta opinió havia estat avaluada com a “molt útil” per diversos membres de la Web en qüestió. No entenc com pot ser que es consideri “molt útil” una opinió on se substitueix el nom de la reconeguda actriu Julia Roberts per “la pèl-roja” i on es parla d’una tal Grifos que ni tan sols existeix com a tal; això sí, sabem que és “la rossa”.

He recordat l’argument de Pretty Woman i no m’ha faltat gaire temps per adonar-me que no és més que una altra pel·lícula d’aquelles en què surt la típica dona estereotipada. Es tracta d’un altre film que parla de la dona que somia “el seu príncep blau de conte de fades”.

Quantes pel·lícules hem de veure per adonar-nos de com s’ha fet servir la dona al cinema? Estem cansades de veure “la dona com a objecte de desig”, “la dona sotmesa a l’home”, “la dona reprimida” o a vegades fins i tot “la dona que no pensa”. És que hi ha una crisi de creativitat i imaginació entre els directors de cinema?

I tot i així el més trist és que aquest tipus de pel·lícules acaben essent les que tenen més èxit. Moltes noies, encegades per l'enorme influència del cine i la televisió, acaben acceptant aquesta equívoca reputació que els medis acostumen a donar. No cal passejar-se gaire per veure quantes noies volen assemblar-se a la noia d’aquella pel·lícula que, tot i ser reconeguda oficialment com una gran inútil i sense cervell, és rematadament guapa i té uns pits enormes.

Les dones volem més pel·lícules com Verónica Guerin, Million dollar baby o Thelma i Louise que parlin de noies lluitadores, noies capaces de fer qualsevol cosa, noies que protagonitzin papers que engrandeixin la concepció femenina de la societat i no que la redueixin a un objecte purament estètic que més val que estigui callat. Ja hem estat callades prou temps.

Exemple d'un paper de dona forta a Million Dollar Baby



Escena de la pel·lícula Pretty Woman on la dona està sotmesa a l'home