(Entren tres nois a la sala de cine fent escàndol i xivarri, intentant trobar la fila i les butaques en les que han de seure).

QUIM: D’acord, hem d’anar a la fila 6 i les butaques són la 12, la 13 i la 14.

ORIOL: És gairebé a primera fila. No passaran ni 20 minuts de pel·lícula que ja tindrem mal de coll

QUIM: A mi no em miris, el responsable d’agafar les entrades ha estat en Miquel.

MIQUEL: Quin problema tens Oriol?. Has de mirar les coses sempre positivament. Fes com jo i pensa que, com més a prop de la pantalla estiguem, millor vista tindrem dels pits de l’Angelina Jolie.

ORIOL: Ben mirat si, tens raó.

QUIM: Nois, és allà. Anem.

(Finalment, ja asseguts, les llums s’apaguen i la pel·lícula comença)

ORIOL ( a en Miquel ): I com dius que es titula aquesta pel·lícula?

MIQUEL: Diria que Wanted o alguna cosa així. No se ben bé de que tracta però al cartell promocional, la Jolie aquesta, surt més bona que mai, amb pistoles i tot.

ORIOL: D’acord ja sé quina és. És veritat, surt genial!

QUIM: Voleu callar? La pel·lícula ja ha començat.

MIQUEL (a l’Oriol): Si si, ja callem

ORIOL: Jo la recordo a aquella pel·lícula d’acció que va fer amb en Brad Pitt. Vaig estar tota l’estona bavejant al cinema amb aquelles cames, aquells pits, aquells llavis...

MIQUEL: És veritat, els seus llavis. Si pogués quedar-me amb una part del seu cos, no sabria si quedar-me amb els llavis o amb els seus enormes pits.

ORIOL: Doncs jo ho agafaria tot. D’una mossa com aquesta no se’n pot desaprofitar res.

QUIM: No penso tornar a dir-ho. Vull veure i escoltar la pel·lícula.

ORIOL (a en Quim): Va Quim, no t’enfadis. Segur que penses igual que nosaltres.

QUIM: No tinc una altra cosa a fer que posar-me com si fos un adolescent de 15 anys a parlar sobre els pits tan ben posats de l’Angelina Jolie.

MIQUEL: Ahà! Tu també ho creus.

QUIM: Bah! Deixeu-me tranquil i calleu d’una vegada.

ORIOL (de nou a en Miquel): Doncs si la Jolie es plantés a casa meva, en menys de 10 segons ja tindria fetes les maletes de la novia.

MIQUEL: Jo en menys de 5. És el desig sexual de qualsevol home. No li diria que no per res del món. És més, si pogués, pagaria per una nit amb ella.

ORIOL: És veritat. Si jo pogués faria realitat totes les meves fantasies sexuals amb ella.

MIQUEL: Només de pensar-hi, em poso...

QUIM (interromp l’Oriol): D’acord, ja està bé colla de depravats, pervertits i degenerats. Calleu d’una vegada! Estic fart que sempre que anem al cinema us passeu tota la pel·lícula comentant lo bones que estan les actrius que hi apareixien. Són persones. No són objectes sexuals que pugueu controlar al vostre plaer. Els hi heu de tenir respecte, a totes. Em sembla increïble que hagueu de conèixer a les actrius pels seus dots físics i no pels seus dots professionals. I sí, es cert que l’Angelina Jolie és molt atractiva, però això no us dóna dret a tractar-la com si fos un tros de carn al que volguéssiu donar, ansiosament, una mossegada. És una actriu important i distingida. Així que no heu de parlar d’ella tan llibertinament.

MIQUEL: Has acabat Quim?

QUIM: Sí.

ORIOL: Doncs calla ja i deixa’ns veure la pel·lícula, que ja surt la Jolie.

MIQUEL: Mira-la Oriol! Quines cames...

ORIOL: Quins pits...

MIQUEL: Quins llavis...

ORIOL y MIQUEL (a la vegada): Quina tia!

QUIM (a si mateix): Increïble. Panda de depravats, pervertits i degenerats.