Traducció de castellà a català

Keira Knightley, de maltractada
Maricel Chavarría | 04/04/2009 - 19:01 hores

Keira Knightley i Joe Wright, protagonista i director, respectivament, d'una versió magnífica d'Orgull i prejudici, de Jean Austen, han dut a terme un experiment interessant: mostrar a una celebritat en la situació d'una dona maltractada per a una campanya contra la violència domèstica.

L'organització Women’s Aid de Gran Bretanya els ha demanat un curt de dos minuts, que ambdós han rodat sense ànim de lucre, en el qual Knightley s'interpreta gairebé a sí mateixa sortint d'un rodatge i tornant a casa. Allà l'espera un individu desdibuixat, la seva parella, que acaba de trencar un mirall d'un cop de puny i li pregunta amb evident agressivitat si estava satisfeta del que havia gravat aquell dia al plató.

Quan ella li suplica que no comenci de nou amb aquesta llauna i li dóna un drap perquè es netegi la sang de la ferida, ell l'hi retorna llençant-li a la cara. En aquell instant, quan encara no hi ha més violència que aquesta manifesta falta de respecte, Knightley adopta una expressió de sorpresa i d’indignació i dirigint-se a la càmera, diu: “ Això no és el que havíem acordat al guió”.

A partir d'allà, l'ombra de l'individu li etziba un brutal cop de puny, la fa caure, l'agafa pels cabells, la colpeja i li dóna puntades de peu... mentre la càmera es va allunyant i es descobreix que tot era una suposada recreació a un plató convertit en loft. “No hauria de cridar algú 'Tallin!'?”, apareix escrit com a eslògan. El poden veure a 'youtube' o als cinemes britànics a partir d'aquest primer dilluns d'abril, ja que sembla que el nivell de violència el fa inadmissible per emetre's a la televisió.

Doncs bé, mai ha tingut més utilitat el cinema dins del cinema. El múltiple joc de miralls entre realitat i ficció que construeix Wright convida a diverses reflexions. La primera, que qualsevol dona maltractada deixi d'identificar-se amb l'insignificant persona en què l'ha reduït el seu maltractador i pugui aferrar-se a la imatge d'una dona segura de sí mateixa com tan sols Keira Knightley sap interpretar des de la seva fragilitat (s’ha de recordar la digna empenta que mostra a Orgull i prejudici, on rebutja al seu adinerat pretendent per classista i masclista, i així no actua com una gata maula). La segona, que a la mínima evidència s'ha de cridar “Tallin aquesta porqueria d'escena perquè no és el que vam acordar quan aquest i jo vam decidir ser parella”. És a dir, que en l'amor no hi van inclosos ni de bon tros els menyspreus. I tercera i última, que cridar “Tallin!” correspon a qualsevol que pugui tenir coneixement o sospita que s'està produint un maltractament. D'altra manera, estaríem de nou davant d'una snuff movie en què l'espectador és còmplice del delicte i la víctima no acaba de creure's allò que li està passant